target stringlengths 1 18 | definition stringlengths 5 368 | example stringlengths 6 612 | language stringclasses 1 value |
|---|---|---|---|
Importunes | Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb importunar. | Que tu] importunis o importunes; [tu] no importunis o importunes | ca |
Nonuplicàreu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb nonuplicar. | Forma valenciana: [vosaltres/vós] nonupliquéssiu, nonupliquésseu, nonuplicàsseu, nonuplicàssiu o nonuplicàreu | ca |
Inculquegués | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb inculcar. | Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] inculqués, inculcàs o inculcara | ca |
Demanada | Participi femení singular del verb demanar. | Demanada [ella/aquella]...; [l'he...] demanada | ca |
Menjàvom | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de menjar. | Forma col·loquial per [nosaltres] menjàvem | ca |
En | El temps. | Hi aniré en dos minuts | ca |
Al·lucineu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb al·lucinar. | Al·lucineu o al·lucinau [vosaltres/vós] | ca |
Decadència | Procés d'afebliment o descomposició d'una estructura social, econòmica, política.. | La decadència de l'Imperi Romà. La decadència del règim | ca |
Arruïnen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb arruïnar. | Que ells/elles/vostès] arruïnin o arruïnen | ca |
Arrambara | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrambar. | Jo] arrambés, arrambàs o arrambara | ca |
Xericàssem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb xericar. | Nosaltres] xeriquéssim, xeriquéssem, xericàssem o xericàrem | ca |
Dueu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de dur. | Vosaltres/vós] dueu o duis | ca |
Empleneu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de emplenar. | Vosaltres/vós] empleneu | ca |
Aguaitin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb aguaitar. | Que ells/elles/vostès] aguaitin o aguaiten | ca |
Plegar | Aplegar, collir de terra. | El cap de setmana anirem a plegar les olives | ca |
Pudir | Causar aversió la insistència d'algú o la repetició d'un fet. | Estava tan fart de riqueses que rebre regals li pudia | ca |
Importuno | Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb importunar. | Que jo] importuno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] importuni o importune | ca |
Vuitanta-setè | Una de les vuitanta-set parts iguals en que es divideix un tot. | Un vuitanta-setè es representa 1/87 | ca |
Arrambessin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrambar. | Ells/elles/vostès] arrambessin, arrambessen, arrambassen, arrambassin o arrambaren | ca |
Malmenesses | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb malmenar. | Tu] malmenessis, malmenesses, malmenasses, malmenassis o malmenares | ca |
Aguditzavo | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de aguditzar. | Forma col·loquial per [vosaltres/vós] aguditzàveu | ca |
En | El complement directe indeterminat o quantificat. | Tens gana? → No en tinc | ca |
Centuplicasses | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb centuplicar. | Tu] centupliquessis, centupliquesses, centuplicasses, centuplicassis o centuplicares | ca |
Pantaixada | Participi femení singular del verb pantaixar. | Pantaixada [ella/aquella]...; [l'he...] pantaixada | ca |
En | El complement directe indeterminat o quantificat. | Tinc cinc llibres → En tinc cinc | ca |
Apiadavi | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de apiadar. | Forma septentrional per [jo] m'apiadava | ca |
Ahuqueu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb ahucar. | Ahuqueu o ahucau [vosaltres/vós] | ca |
Cite | Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb citar. | Que jo] citi o cite | ca |
Esperonàrem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb esperonar. | Forma valenciana: [nosaltres] esperonéssim, esperonéssem, esperonàssem, esperonàssim o esperonàrem | ca |
Posar | Dedicar-hi un temps determinat. | De Reus a Barcelona hi posen un dia | ca |
Maquinàssiu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb maquinar. | Vosaltres/vós] maquinéssiu, maquinésseu, maquinàsseu, maquinàssiu o maquinàreu | ca |
Eh | Exclamació per cridar l’atenció d’algú. | Eh, no te’n vagis | ca |
Adoctrinen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb adoctrinar. | Que ells/elles/vostès] adoctrinin o adoctrinen | ca |
Venciment | Data final d'un termini establert per exercir uns drets. | Si l'ordre procedeix de la policia, hi haurà de constar expressament les dades d'identificació del detingut, el delicte imputat, que es troba a disposició del jutge i el dia del venciment del termini màxim de detenció | ca |
Aparentassen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb aparentar. | Ells/elles/vostès] aparentessin, aparentessen, aparentassen, aparentassin o aparentaren | ca |
Cliqueu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb clicar. | Cliqueu o clicau [vosaltres/vós] | ca |
Decantar | Tenir una tendència; havent diverses opcions, decidir l'opinió per una d'elles. | Encara que sigui arriscat, jo em decanto a creure que aquesta va ser, efectivament, la seva única intervenció | ca |
Capitalitzar | (Intransitiu, economia) Acumular capital, sovint destinat a inversions que pretenen produir-ne més. | Inversament, el somni d'un exportador o d'un burgès dinàmic una nit d'estiu podria ser (no crec que ho siga encara) capitalitzar en benefici de les seues eventuals reclamacions a l'Administració el despertar cívic de la joventut o el creixent malestar camperol | ca |
Caminen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb caminar. | Caminin o caminen [ells/elles/vostès] | ca |
Clicàsseu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb clicar. | Vosaltres/vós] cliquéssiu, cliquésseu, clicàsseu, clicàssiu o clicàreu | ca |
Governassen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb governar. | Ells/elles/vostès] governessin, governessen, governassen, governassin o governaren | ca |
Amaino | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amainar. | Que ell/ella/vostè] amaino, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] amaini o amaine | ca |
Dominàssem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb dominar. | Nosaltres] dominéssim, dominéssem, dominàssem, dominàssim o dominàrem | ca |
Mengessin | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb menjar. | Ells/elles/vostès] mengessin, mengessen, menjassen, menjassin o menjaren | ca |
Acoquinàrem | Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de acoquinar. | Nosaltres] acoquinàrem o vam/vàrem acoquinar | ca |
Esbronqui | Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esbroncar. | Forma septentrional: [jo] esbronco, esbronque, esbronc o esbronqui | ca |
Basquitis | (Humorístic, política) Sentiment comú d'admiració o d'injustícia envers el País Basc per part de catalans, sobretot pel que fa al moviment independentista basc i la preservació miraculosa del seu idioma. | Que l'Urkullu és un traïdor i un calculador ho sabem tots. Però ells miren pels seus interessos. Deixem enrere aquesta basquitis i fem el nostre camí. Sols | ca |
Abonanço | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abonançar. | Que ell/ella/vostè] abonanço, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] abonanci o abonance | ca |
Honorifiqueguessen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb honorificar. | Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] honorifiquessin, honorifiquessen, honorificassin, honorificassen o honorificaren | ca |
Dominessis | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb dominar. | Tu] dominessis, dominesses, dominasses, dominassis o dominares | ca |
Amasséssem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb amassar. | Nosaltres] amasséssim, amasséssem, amassàssem, amassàssim o amassàrem | ca |
Aparentem | Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb aparentar. | Que nosaltres] aparentem | ca |
Regressar | Passar a una situació inferior en condicions i ja superada, respecte de la present. | A més, afegeix que en ocasions s'havien produït fugues quan l'intern sabia que seria regressat a segon grau. ... on el creixement de la població penitenciària ha derivat en una situació que en dificulta la gestió | ca |
Vida | Forma d'organitzar-se, de marcar-se objectius, de gastar el temps. | Què vols fer amb la teva vida | ca |
Arrambessa | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrambar. | Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] arrambés, arrambàs o arrambara | ca |
Respectivament | De manera respectiva. Utilitzat per indicar que cada element d'una sèrie es correspon amb una d'una altra de forma ordenada. | Les capitals de Suècia i Finlàndia són respectivament Estocolm i Hèlsinki | ca |
Voler | Una cosa, requerir, exigir-ne una altra. | Aquesta planta vol molta aigua | ca |
Emmelangir | Sentir o causar melangia. | De la llum del ponent la daurada polsina nimba la gran tristor de la mort del Senyor; el cos s'emmelangia .. | ca |
Acuseguéssou | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb acusar. | Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] acuséssiu, acusésseu, acusàsseu, acusàssiu o acusàreu | ca |
Robàreu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de robar. | Vosaltres/vós] robàreu o vau/vàreu robar | ca |
Alienen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb alienar. | Que ells/elles/vostès] alienin o alienen | ca |
Apadrinaies | Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de apadrinar. | Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [tu] apadrinaves | ca |
Jument | (Obsolet o septentrional) Bèstia de càrrega, especialment ase. | Al plany dels ocells trist el poble ajuntà el seu plany i les bèsties i els juments afegiren llur plany a la complanta dels ocells i dels homes | ca |
Enganxe | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb enganxar. | Enganxi o enganxe [ell/ella/vostè] | ca |
Seleccionéssem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb seleccionar. | Nosaltres] seleccionéssim, seleccionéssem, seleccionàssem, seleccionàssim o seleccionàrem | ca |
Setanta-tres | (Cardinal) Setanta més tres. | Té setanta-tres anys | ca |
Predicàrem | Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de predicar. | Nosaltres] predicàrem o vam/vàrem predicar | ca |
Il·luminem | Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb il·luminar. | Que nosaltres] il·luminem | ca |
Sapiguent | Gerundi del verb sapiguer. | Forma col·loquial oriental i nord-occidental per [estar/anar...] sabent | ca |
Adonàreu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb adonar. | Forma valenciana: [vosaltres/vós] us adonéssiu, us adonésseu, us adonàsseu, us adonàssiu o us adonàreu | ca |
Alleugerés | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb alleugerar. | Ell/ella/vostè] alleugerés, alleugeràs o alleugerara | ca |
En | Forma prefixada que significa lloc de procedència. | En- + dur → endur | ca |
Dugueren | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de dur. | Ells/elles/vostès] dugueren o van/varen dur | ca |
Quedéssim | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb quedar. | Nosaltres] quedéssim, quedéssem, quedàssem, quedàssim o quedàrem | ca |
Dimoni | Sobrenom referit als nens quan fan dolenteries o quan són molt actius. | El fill del Miquel? És un dimoni, no para mai, sempre amunt i avall | ca |
Malden | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb maldar. | Que ells/elles/vostès] maldin o malden | ca |
Abdicàrem | Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb abdicar. | Forma valenciana: [nosaltres] abdiquéssim, abdiquéssem, abdicàssem, abdicàssim o abdicàrem | ca |
Disponible | Que se'n pot disposar. | Tenia diners disponibles. El lloc de feina estava disponible. Quedaven cinc seients disponibles al teatre | ca |
Papàs | Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb papar. | Jo] papés, papàs o papara | ca |
Organització | Associació que s'instaura d’acord amb uns objectius o programa. | Una organització política | ca |
Ajudes | Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb ajudar. | Que tu] ajudis o ajudes; [tu] no ajudis o ajudes | ca |
Encaixau | Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de encaixar. | Vosaltres/vós] encaixeu o encaixau | ca |
Honorifico | Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de honorificar. | Jo] honorifico, honorifique, honorific o honorifiqui | ca |
Hi | (Central, nord-occidental) Forma del pronom li seguit d'un pronom de complement indirecte, invertint la combinació. | Li el → l'hi; li la → la hi o l'hi (col·loquial); li els → els hi; li les → les hi | ca |
Madeler | (Penedesenc) Duna al final de la platja entre la sorra i la terra costanera. | «I, en lloc de madeler i de reraduna i els camps amarinats que pertocaven, allà reposava sobre pilons, per evitar humitats, aquella enorme casa de salut» (Joan Feu, L'estiu a Sant Salvador) | ca |
Unes | Forma plural de una («article indefinit, femení i plural»). | Hi ha unes gates pel barri que de nit miulen molt fort | ca |
Il·luminem | Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de il·luminar. | Nosaltres] il·luminem o il·luminam | ca |
Menjàsseu | Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb menjar. | Vosaltres/vós] mengéssiu, mengésseu, menjàsseu, menjàssiu o menjàreu | ca |
Cascassen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb cascar. | Ells/elles/vostès] casquessin, casquessen, cascassen, cascassin o cascaren | ca |
Dinou | (Cardinal) Divuit més un. | Té dinou anys | ca |
Suplique | Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de suplicar. | Forma valenciana: [jo] suplico, suplique, suplic o supliqui | ca |
Eliminaren | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb eliminar. | Forma valenciana: [ells/elles/vostès] eliminessin, eliminessen, eliminassen, eliminassin o eliminaren | ca |
Al·lucinen | Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb al·lucinar. | Al·lucinin o al·lucinen [ells/elles/vostès] | ca |
Cíclic | Que un conjunt de fets o dades s'esdevenen a intervals regulars, repetidament. | Centre d'estudis de les Garrigues, Fites en el temps 2008, p.1983 | ca |
Catalanovalencià | (Només singular) català (llengua). | Múltiples autors observen un allunyament entre catalanovalencià i occità des de l’Edat Mitjana –les citacions de l’apartat anterior ja ho han mostrat de manera més o menys explícita | ca |
Predique | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb predicar. | Prediqui o predique [ell/ella/vostè] | ca |
Amplada | Obertura d'un angle. | Ex.:"Per fer aquest dibuix cal donar al compàs una amplada de quaranta graus. | ca |
Dupliquegués | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb duplicar. | Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] dupliqués, duplicàs o duplicara | ca |
Circumcidés | Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb circumcidar. | Ell/ella/vostè] circumcidés, circumcidàs o circumcidara | ca |
Critiquejar | Criticar sense motiu, per diversió i costum. | Naturalment, l'aparent denigració de la teràpia és en realitat només un menyspreu ocult de les dones; oh, ja tornen a gemegar, ja garlen de llurs queixes, ja critiquegen ... el que els cal és un bon terapeuta | ca |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.